Fent clic, accepto que FC ENERGÍA em faci una trucada per rebre una oferta comercial. Per a més informació o exercici dels meus consulteu la política de privacitat.

Gasos d’efecte hivernacle i les seves conseqüències, descobreix com reduir-los!

Qué son los gases de efecto invernadero

La temperatura a la terra, des que tenim constància de la seva existència, sempre ha oscil·lat entre períodes més càlids i altres de grans glaçades. No obstant això, des de finals del segle XX i el que portem de XXI, s’estan enregistrant els increments tèrmics més elevats dels últims 130.000 anys i això és, sens dubte, per un causant: els coneguts com a “GEI”. Però, què són els gasos d’efecte hivernacle?

Segons la definició de gasos d’efecte hivernacle del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC en les seves inicials en anglès), els gasos responsables de l’efecte hivernacle són “gasos que es troben a l’atmosfera com a vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà i òxid nitrós i que poden absorbir radiació infraroja, atrapant calor a l’atmosfera”; i, per tant, aquests mateixos són els gasos d’efecte hivernacle que causen l’escalfament global.

Tanmateix, abans d’aprofundir més en cadascun d’ells, analitzem en detall com es produeixen i quines són les conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle a mitjà i llarg termini al nostre planeta, i en la vida tal com la coneixem fins ara.

Interessant, veritat? Doncs som-hi 😉

Per què es produeixen els gasos d’efecte hivernacle?

Des del període preindustrial, la temperatura de l’aire en la superfície terrestre s’ha elevat gairebé el doble respecte la temperatura mitjana global del planeta. Per què? Efectivament, a conseqüència dels gasos d’efecte hivernacle.

El canvi climàtic per tots conegut, inclosos els augments en la freqüència i intensitat dels fenòmens extrems com pluges torrencials o fortes sequeres,

fa anys, si no dècades, afectant molt negativament a la seguretat humana, alimentaria i també dels ecosistemes terrestres i marins.

I et preguntaràs… Com succeeix aquest fenomen? Quines són les principals causes que provoquen els gasos d’efecte hivernacle? Aquí algunes dades sobre les principals activitats que provoquen emissions de gasos d’efecte hivernacle al nostre planeta els qui els provoquen:

  • L’ús massiu de combustibles fòssils i totes les activitats humanes derivades de la industrialització, el transport o agricultura i ramaderia intensives, contribueixen des del segle XIX a incrementar la presència d’aquests gasos a la nostra atmosfera.
  • A la UE, la producció d’energia és responsable del 77% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el transport d’una tercera part, els processos industrials i l’ús de productes i processos industrials amb un 9, 10% i la gestió de residus amb un 3,32%.
  • Les activitats relatives a l’agricultura, silvicultura i altres usos de la terra ja representen al voltant del 13% de les emissions de C02, el 44% de les de metà i el 81% de les d’òxid nitrós.
  • La UE és el tercer principal emissor darrere de la Xina i els Estats Units i seguit d’Índia i Rússia.

Conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle.

És molt important recalcar que els gasos d’efecte hivernacle romanen a l’atmosfera per períodes que van des d’alguns anys fins a milers d’anys. Per això, hem d’entendre que les conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle suposen un impacte mundial a tots els nivells, independentment del lloc on es produeixin.

I ara si, quins són els principals problemes de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a la nostra atmosfera?

  • Els models climàtics, preveuen un escalfament global d’entre 1,5 ºC i de 2 ºC, el que provocarà l’augment de la temperatura mitjana a la majoria de les regions terrestres i oceàniques.
  • A més, tant els episodis de calor extrema, com les precipitacions de gran intensitat, creixeran a mesura que les temperatures continuïn elevant-se; també els incendis forestals i els esdeveniments de desgel a l’Àrtic.
  • Augmenta, també, la probabilitat de sequera extrema i de dèficits de precipitació en algunes regions que ja per si mateixes, pateixen greument d’aquesta manca d’aigua.
  • A la superfície terrestre, els impactes en la biodiversitat i els ecosistemes, es veuran reflectits en la pèrdua i extinció d’espècies animals i vegetals.
  • Els ecosistemes de la costa i d’aigua dolça es veuran reduïts de manera substancial per la manca dels recursos hídrics.
  • Als mars i als oceans, els increments de la temperatura portaran un augment del seu nivell d’acidesa i el descens en el seu nivell d’oxigen dificultant cada vegada més la vida en aquests. Per consegüent, la biodiversitat i la pesca, també es veurà minvada.
  • Efectes econòmics i socials amb grans canvis en la producció agrícola i danys en les infraestructures de transport.
  • Augmentaran els riscos en la salut per climes extrems, la seguretat alimentaria, el subministrament d’aigua i, en general, la prosperitat humana.

Ara bé, per poder pal·liar aquests efectes, hem de saber, en primer lloc, quins són els gasos d’efecte hivernacle més contaminants que existeixen, associats a l’activitat antropogènica; és a dir, quins gasos d’efecte hivernacle generem diàriament.

Principals gasos d’efecte hivernacle.

És important esmentar que el que coneixem com “efecte hivernacle” NO és una cosa negativa en si mateixa. És a dir, l’absorció de radiació infraroja procedent de la terra, és rellevant en el balanç energètic de l’atmosfera, ja que sense aquest augment -sense el mateix efecte hivernacle- la temperatura mitjana a la superfície terrestre seria d’uns -18ºC i la vida al planeta seria inexistent.

Ara bé, si a més de l’absorció de la calor necessària de l’atmosfera i la seva vulnerabilitat natural, estimulem aquest escalfament amb nous gasos que ho potenciïn… Aleshores sí, tenim el conegut problema al qual denominem sobreescalfament global.


Dit això, quins són els principals gasos d’efecte d’hivernacle GEI i quins són els gasos d’efecte d’hivernacle més contaminants

1. Diòxid de carboni (C02).

Sens dubte és el primer gas que ens ve al cap si ens preguntes quins són els gasos d’efecte hivernacle; i no és per casualitat. Aquest gas és responsable del 70% de l’augment de la temperatura global associat principalment a activitats humanes com la utilització de combustibles fòssils, la tala i la cremació de boscos o de residus sòlids i material biològic; encara que també s’emet de manera natural com subproducte de la respiració cel·lular. A més, s’ha d’afegir que tant la desforestació com l’erosió del sòl, la ramaderia i l’agricultura, minven la capacitat regenerativa de l’atmosfera per eliminar l’excés de diòxid de carboni provinent d’aquesta incessant activitat humana. D’aquesta manera, es creu que fins al 80% del C02 romandrà a l’atmosfera fins a 200 anys, mentre que el 20% restant podria resistir fins a 30.000 anys més.

2. Metà (CH4).

El metà escalfa l’atmosfera terrestre entre 28 i 34 vegades més, que aquest mateix gas, el diòxid de carboni; i ja se sap que és el causant d’entre el 30 i el 50% de l’increment de la mitjana de les temperatures del nostre planeta. No obstant això, és de nou l’activitat humana, el principal causant del seu increment desmesurat a través, principalment, de:

  • La producció i el transport de carbó, gas natural i petroli.
  • Les activitats agrícoles i els cultius d’arròs de regadiu.
  • La descomposició de residus als abocadors.
  • Les flatulències de les vaques i la ramaderia intensiva.
  • Els pantans, aiguamolls o l’acció de les termites.

A més, les conseqüències del metà són més prolongades en el temps i més potents que les del C02, a pesar que la seva concentració en l’atmosfera és 200 vegades inferior amb relació al diòxid de carboni.

3.Ozó (O3)

Va ser a causa del debilitament de la capa d’ozó, com més famós es va fer aquest gas. És important esmentar que la seva distribució no és homogènia: A la zona inferior de l’atmosfera, hi ha molt més ozó -massa-, que actua com un potent gas d’efecte hivernacle; i a la part superior escasseja, això es tradueix en els famosos forats de la capa d’ozó pels quals la radiació solar adversa, passa sense ser repel·lida causant nivells perjudicials de radiació ultraviolada i problemes de salut a la pell de les persones.

Altres gasos d’efecte hivernacle.

1. Els òxids de nitrogen (NOx).

Els òxids nitrosos també són gasos fins a 296 vegades més perjudicials que el C02 i es creen de forma natural a partir de la descomposició bacteriana dels nitrats, la combustió vegetal o per l’activitat volcànica. No obstant això, novament, el seu exorbitant augment ha estat provocat per l’ésser humà a conseqüència de la fabricació de diversos productes industrials, com subproducte de vehicles motoritzats, l’agricultura i l’ús de fertilitzants amb base de nitrogen i el tractament dels residus animals. Tot això suposant, en l’actualitat, prop del 6% de l’increment de l’efecte hivernacle.

2. El vapor d’aigua (H2O).

De manera natural, la boira i els núvols, com vapor d’aigua que són, afavoreixen l’aparició de l’efecte hivernacle com responsable d’entre el 36 i el 70%. No obstant això, la gran diferència del vapor d’aigua amb la resta dels principals gasos d’efecte hivernacle més nocius, és que, per exemple en el cas dels núvols, en reflectir els rajos del sol, també suposen una forta font de refrigeració terrestre.

3. El trifluorometà (CHF3).

També conegut com a fluoroform, és el gas més abundant dels hidroflurocarbons (HFC) i pot romandre a l’atmosfera durant 260 anys atrapant fins a 11.700 vegades més calor que el C02. El seu ús principal? La fabricació de xips de silici i com a supressor del foc.

4. El triclorofluorometà (CFC-11).

El triclorofluorometano (CFC-11) es un refrigerante capaz de reducir la capa de ozono de forma más rápida que cualquier otro y reteniendo el calor hasta 4.600 veces más que el CO2.

5. L’hexafluorometà (C2F6).

Fet servir per crear semiconductors, l’hexafluorometà (C2F6), és capaç de romandre més de 10.000 anys a l’atmosfera i retenir la calor fins a 9.200 vegades més que el C02.

6. L’hexafluorur de sofre (SF6).

Més potent encara que l’anterior, aquest gas atrapa la calor 22.200 vegades més que el C02 i és empleat en la indústria de l’electrònica, principalment com a aïllant.

7. El sulfuril (SO2F2).

Emprat per fumigar termites, es tracta d’un gas d’efecte hivernacle amb una vida útil de 40 anys i amb la capacitat de concentrar la calor 4.800 vegades més que el C02; a més, la seva quantitat augmenta en un 5% cada any.

8. Monòxid de carboni (CO).

Aquest gas d’efecte hivernacle prové sobretot de la combustió de motors i de l’ús residencial de petits equips de combustió.

A més, les partícules en suspensió també conegudes com a fum negre, encara que són sòlides i no es consideren un veritable gas d’efecte hivernacle, també escalfen l’atmosfera sent el responsable d’inclús el 25% de l’escalfament global.

Què podem fer de forma individual per reduir els gasos d’efecte hivernacle?

Tot i que, com sabem, 2030 és la data límit que ens hem fixat com a societat per evitar la catàstrofe global que suposa l’escalfament global degut, entre altres coses, a la proliferació de gasos d’efecte hivernacle, a títol personal, hem de començar a actuar JA.

Però, què fer per reduir els gasos d’efecte hivernacle? Com frenar aquest efecte domino que ja assota el nostre planeta de manera tan severa? Doncs d’acord amb els grans especialistes en ecologia i medi ambient, necessitem -i ho necessitem aviat- “canvis ràpids, de gran abast i sense precedents”.

Així que pren nota! Perquè en cadascun de nosaltres, només amb una mica de sentit comú, constància i compromís, està la solució que el nostre planeta necessita.

Comencem!

1. Fes servir més el transport públic.

Ja saps, caminar, anar en bicicleta o fer servir l’autobús o el metro, són mètodes senzills, però tremendament efectius al cap de l’any, per aconseguir reduir la nostra petjada ecològica al món i així disminuir l’escalfament global.

2. Tria l’energia 100% renovable d’FC Energía.

A més de reduir el teu consum tant com sigui possible, tria llum provinent totalment de fonts d’energies renovables, contribuirà a fer-te més eficient a tu i també al planeta.

3. Consumeix menys carn.

Sobre això existeix tot un debat en la seva actualitat. No obstant això, les dades no enganyen: la producció de carn vermella comporta un significatiu augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle -metà principalment- en comparació amb la producció de carn de pollastre, fruites, verdures i cereals.

4. Redueix, reutilitza, recicla

Es tracta de consumir de manera responsable i sostenible en una economia cada vegada més circular, és a dir, menys consumista i més aprofitable.

5. Compra a prop de casa i a petits productors.

És el que coneixem com a compra de quilòmetre zero i es basa a fomentar la compra de productes locals, de proximitat, produïts a la nostra regió i adquirits en petits comerços i mercats del nostre barri.

I això és només el principi! Estem segurs que se t’acuden mil i una formes més de contribuir de manera personal, però directa ha reduït l’impacte mediambiental i la teva generació i emissió de gasos d’efecte hivernacle al món. Doncs des d’FC Energía, t’animem que ho posis en pràctica diàriament i també, que actuïs com a altaveu explicant a tothom com desenvolupar-se d’una manera cada vegada més sostenible.

💚

Notícies relacionades

Et truquem

Deixa’ns el teu número i et truquem en menys de 24h

Genial! El teu telèfon s'ha enviat correctament. En breu rebràs la nostra trucada.